Indumentària de Dona (segle XVIII)
¡Hola amics!
M’agrada molt la faena escomençada fa anys pels membres de la Comissió Palleter-Erudit Orellana per mostrar a la gent del mon de les falles com es vestia en l’antiguetat i vullc, ara que estic en esta comissió, aportar els meus coneiximents de com deuria vestir-se la dona quean diu que va vestida del segle XVIII i nomenaré les peces com si estiguera vestint-me per a un acte faller.
¡Que ho gogeu!
Camisa
Peça indispensable portada per la dona directament sobre la pell. Llarga fins als genolls, ampla, escotada i ab mànegues de farol nugades per dalt del colze i rematades ab randes.
L’escot també porta una randa com a remat i és esta la que ix per l’escot dels cossos.
Feta de llenç o cotó o combinant els dos teixits. Hi ha algun eixemplar de mànega estreta curta o de mànega llaga ab puny.
Sinagües
Directament sobre la camisa. Fetes ab teixits de llenç o cotó, senzilles o ab plecs i farfalans rematats per festons, ones o puntilles.
Arrepleguen el seu vol en la cintura pel mig de plecs menuts encarats a l’esquena.
Es nuguen per vetes i normalment se porta mes de una.
Les de baix sempre son blanques i les de damunt podrien ser de teles diferents al llenç o rallades i d’atres colors.
Faldriqueres
Saquets de tela que, noralment en joc de dos units per una veta, se nuguen a la cintura damunt de les sinagües i baix de la falda ab la mateixa veta, fent coincidir les seues obertures ab les d’esta.
Guardapeus
Falda exterior que arriba als turnells (no cobrix els peus a pesar del seu nom). És ampla i es nuga a la cintura pel mig de vetes partint el seu vol un terç per la part davantera i dos terceres parts per la trauera.
Feta ab sedes i cotó en les diferents maneres d’estar teixits, podia portar com a ornamentació a la part de baix farfalans, cintes i galons o puntilles de seda o de fil d’or o d’argent.
La feta ab teixit de cotó estampat es coneix com indiana.
Justillo
Cos ab mànegues que cobrix des dels muscles fins la cintura, d’estructura rígida, molt ajustat i que es nuga per mig de cordons passats per ullets.
Es porta directament sobre la camisa deixant vore les mànegues d’esta.
Gipó
Cos ab mànegues – curtes o llargues- que cobrix des dels muscles fins la cintura, escotat, molt ajustat i d’estructura rígida.
Porta uns talls almenats en la part inferior per donar cabuda a la falda.
Les mànegues son estretes i ab forma quan son llargues; les curtes – per dalt o baix del colze- porten randes com a remat. Es nuga per mig de cordons passats per ullets.
Devantal
Peça de tela de forma rectangular que se porta damunt la falda i es nuga a la cintura pel mig de vetes.
Les seues mides i ornamentació varien segons el gust de la dona que el porta i segons l’us que se li done.
Mocador de coll
Peça de tela de forma cuadrada que, doblada en forma triangular, cobrix el cos de la dona deixant carue una punta per l’esquena i nugat les atres dos de maneres diverses per davant del pit.
Es peça indispensable per la seua consideració de “púdica”.
Si la peça es triangular s’anomena mig mocador.
Pentinat
La dona pentina – a l’estil del segle XVIII- els seus cabells arreplegant-los en un únic monyo que fa obrint-los en una ralla en mig, que s’allarga fins la coroneta i després els arreplega darrere fent, en primer lloc un huit ab un grapat dels cabells al voltant de l’agulla i, en segon lloc, ab la resta d’estes fa dos trenes que regira en torn del huit, de baix cap a dalt, donant-li l’aspecte d’una pataqueta.
Hi ha atres maneres de fer el monyo – sempre no mes ú- o pot pentinar-se ab una trena.
Agulles i Rascamonyos
L’agulla de monyo constituix l’element indispensable al voltant del qual se a el monyo.
Está formada per dos parts, una tubular o “canó” i un atra punchant o “espasa” que se introduix dins de la primera i van – les dos- rematades per un rosetó o “botó” mes o menys carregat d’ornamentació.
El rascamonyos es un punchador prou paregut a lespasa de l’agulla, i mes chicotet.
Pot fer, o no, joc ab l¡agulla i pot acompanyar-la, o no, en el pentinat.
Pinta
Batidor metàlic que va colocat sobre el monyo de darrere, de mides que han oscilat tant en l’ampraria com en l’altura i normalment es de forma triangular, i treballada de maneres diverses.
Hi ha alguna rectangular coneguda com “pinta trencà”.
Pendients o Arracades
Peces de l’adreç de la dona que constituixen l’ornament de les orelles que adopten formes proa variades.
Al segle XVIII son prou coneguts – per odre, de esquerra a dreta i de dalt a baix- gallegues, barquillos, de llaç, de chorro, de a tres, de fulla, de llàntia.
Joya
Peces de l’adreç de la dona porta penjada al coll pel mig de vetes, cadenes o collaret de perles passats per unes anses qeu porta en la part de darrere.
Es coneix també com creu o creu de davant.
Mantellines
Peces de tela, de formes i mides diverses, ab que la dona cobrix el cap i que , encara que hui no mes es posa per als actes religiosos, antigament se la ficava la dona sempres que eixia al carrer.
Al segle XVIII son preferentment blanques i ab brodats de cadenetes, i congeudes pels noms de mija lluna, dengue i tovalla .
Calces
Peces fetes de teixit d’agulla, manualment, que cobrixen el peu i la cama per dalt (calces) o baix del genoll (miges calces).
Els colors mes usuals eren el roig carmesí, el blanc, el blau…
Calcer
Cobria tot el peu fins als turmells.
Escotat i ab tacó mes o menys alt, adornat ab cibelles metáliques, llaçades, i fet de teixit o pell per la part de dalt i de cuir per la de baix, es la sabata.
Feta ab sola d’espart i capellada del mateix material o de tela i nugada ab vetes es la espardenya.
Cintas
Vetes de seda, cotó mes o menys adornades o teixides formant dibuixos que servixen per nugar el devantal a la cintura o quan son mes estretes per nugar al coll les joyes, collars, medalles
Lligacames
Vetes menudes, teixides o treballades a pon de gancho o d’agulla ab les quals s’evita que se carguen les calçes al nugarles a la cama per baix del genoll.
Orfebreria
Medalles, Creus, Rosaris, Guardapels, Relicaris, Collar, Anell, Polsera, Cadenes…
Elements que e portaven penjats al coll, agarrats a la roba, als dits, a les monyiques…
Roba d'abric
Per a calfar-se del fret, que en esta terra també el fa sobretot a l’hivern, la dona utilisa en el seu vestit peces confeccionades ab teixits de llana com:
Refaig, saya o vions
Faldes que se porten damunt les sinagües i baix el guardapeus, o quan el fret es molt se porten dos refaixos un damunt l’atre, girant-se este segon de vegades cap a dalt per calfar-se el cos.
La seua ornamentació es diversa i tenen la mateixa estructura que el guardapeus.
Mocador de coll, de pinya, de huit puntes, de tapar...
Tots de teixit llana, el primer es com el mocador de coll esmenat al rpincipi, el de pinya es mes gran i porta dibuixos “cachemir” de colors vius i els dos son quadrats.
El de huit puntes o “capucha” es rectangular i el de tapar es molt mes gros i també retangular.
