Indumentària d'Home (segle XVIII)
¡Hola amics!
Encara que els hòmens de la nostra falla visten majoritàriament a l’us dels valencians del segle XVIII, creem que no està de més, donar una relació i descripció de totes eixes peces de roba de les que gogem, sobre tot, en les nostres festes. i de pas, donar-les a conéixer a tots els curiosos i interessats que acodixquen a escorcollar en la nostra web.
¡Que ho gogeu!
Camisa
Peça de roba interior, feta de llenç de diverses calitats que moltes vegades se cominaven en la seua confecció utilisant la millor per a les mànegues i el coll, incorporant el cotó quean este aparegué als mercats.
La camisa es posa damunt de la pell, va dels muscles fins als genolls.
Saragüells
Calço ample que se porta directament damunt de la pell i va de la cintura als genolls.
Està format per dos camals rectangulars, amples, al mig des quals es posa un cuadret que proporciona comoditat.
Se nuga a la cintura per mig d’una veta i no porta cap obertura. Es confecciona de llenç casolà.
Saragüells de "negrilla"
Se porta damunt dels saragüells i te la mateixa estructura pero fet de teixit de llana de color fosc (negre marró).
Es un poc mes curt que els saragüells.
Calçons
Fet de cotó o llenç, se porta directament sobre la pell.
S’ajusta a la cintura en dos “pretines” nugades a l’esquena en cordó passat per ullets i davant, on du l’obertura, per mig de veta.
Està format per dos camals ajustats que cobrixen les cames per baix dels genolls, on es nugen per mig d’una veta.
Calçó
Se porta damunt dels calçons. S’acoplan a la cintura per mig de dos “pretines” que s’ajusten darrere en cordó passat per ullets i en botons davant, on també s’abotona la peça qeu cobrix l’obertura davantera del calçó, nomenada “tapa”.
Està format per dos camals ajustats que cobrixen les cames per baix dels genolls, lloc on es nuguen per mig de cordons que se nomenen “machos”, ademés de tancar ab mançanetes l’obertura lateral que porten en la part inferior.
Jopetí
Cobrix el cos de l’home des dels muscles fins a la cintura.
Ajustat al cos, no porta mànegues i per això deixa vore la camisa.
Fet tot d’un mateix teixit, encara que pot portar les solapes d’una atra tela.
Du el coll alt i recte, solapes de forma triangular i s’ajusta al cos per mig d’una doble fila de mançanetes que s’abotonen per mig de traus i ullets.
Se confeccionen en cotó, seda i llana.
Jupa
Cobrix el cos de l’home des dels muscles fins a la cintura acoplant-se a ell, porta mànegues llargues, estretes i en forma., coll alt i recte, solapes triangulars, que de vegades se confeccionen de teixits diferents als utilisats per a la realisació de la jupa, tals com la seda, cotó, llana.
Davant porta botonadura de manánetes, monedes, normalment d’ornamentació, perque no solen abotonar-se
Calces
Son peces de cotó o seda, teixides en agulles, que cobrixen els peus i les cames, adoptant variants com:
mija calça: que cobrix peu i cama fins baix del genoll.
calça redona: que sols cobrix la cama del tumell fins baix del genoll.
calça de traveta: com la redona pero en una tira, traveta que passa per baix del peu.
Els colors mes utilisats son el blanc, blau, motar, roig i negre.
Lligacames
Son tires de teixit fet en agulles o vetes brodades en el nom del propietari o en llegendes curioses i rematades en borles o flocadures menudetes.
Se nuguen per damunt de les calces en l’objecte de subjectar-des a les cames
Faixa
Es una tira de teixit estret i llarc que va rematat per els dos extrems en un desfilat del teixit, nugat formant codonets.
De vegades u dels extrems se cus, format una bojaca, que tancada per una anella de llautó, servix per a guardar els diners.
La funció de la faixa es per a subjectar la roba a la cintura i solen fer-se de seda, estam o cotó, en colors vius i també rallades.
Còfia
Es posa directament al cap arreplegant el cabells dins d’ella.
Consistix en un saquet fet de fil de seda que es fixa al cap en una veta o cinta de seda, i com a remat, porta un penjoll d’alborsos fins a la cintura.
Es de colors variats i de vegades, matisada en fills d’or o d’argent.
Barret
També se posa directament al cap. Fet de seda cotó o tela, se tix a punt de calça o gancho i porta un penjoll d’alborsos.
Te forma de casquet, semiesfèric, i s’adapta al cap sense fer boss
Mocador de cap
Peça de tela quadrada, de seda, cotó o pita.
Després de doblar-ho fen triàngul, se nuga al cap de diverses maneres.
Una de les mes usuals es la coneguda com de cua, que consistix en deixar caure una de les puntes per el bascoll, creuant les atres dos per damunt d’aquella, nugant-les a la banda contraria, damunt del front.
Sembla ser la manera que mes recorda a la còfia. Hi ha mes maneres de posar-se’l, com de barret, de fumeral, de cua de costat.
Capells
Es porten damunt dels mocadors, còfies, barrets. No tenen més finalitat que l’abric o l’ornamentació. Fets de teixits de llana, pells i atres, en adorns del mateix teixit o de seda, conformen varietat de models, com:
La montera: confeccionada en pany o vellut; te forma de mig círcul, formant una solapa al seu voltant, que baixada, arriba a cobrir part del front i les orelles. Ha segut u dels capells més utilisats pels valencians.
El copino: de copa baixa, ala dura i gran, ornamentat en cordó i borles que voregen la copa.
El chamberc: de copa baixa i més o manco acampanada, ala gran i molla.
El de tres picos o cresol: de copa baixa; ala alçada a terços, que li dona l’aspecte d’un cresol, porta habitualment ornamentació de seda blanca.
El cossiol o pistó: de copa alta i plana per dalt, te forma quasi cilíndrica, en ala estreta i rígida. Ha segut considerat com d’us ceremonial.
La rodina: de copa baixa en forma de con trencat, ala ampla i rígida girada cap a dalt, formant una baraneta. Feta de vellut, du ornamentació de borles del mateix material. El que te l’ala més estreta el coneixem per “calanyes”
Espardenyes
Era i deuria ser el calcer d’us mes comú al vestir la roba tradicional valenciana.
Els materials utilisats son l’espart i el cànem, s’afig teixit i vetes donant lloc a diverses variants:
les de ramalet, totes d’espart,
les de careta, en les soles fetes de cordell de cànem, tenen el taló i la puntera o careta de teixit de cànem i corden en vetes negres o de color,
les de cara ampla, similars a les anteriors pero en la careta mes gran
Sabates
Calcer de mes mudar, fet de teixit o de pell per la banda de dalt. La sola i el tacó, de cuiro.
S’adornen en sivelles d’argent o vistoses llaçades.
Roba d'abric
Cal dir que l’us principal es per a combatre el fret, confeccionat-se en teixits de llana de colors obscurs, encara qeu també s’utilisen en colorit més viu i variat.
Capa: es una peça ampla i llarga fins als peus, en coll rígit i alt, puntejat fent dibuixos, del que naix atra capa nomenada esclavina, que arriba fins als colzes.
L’esclavina i el coll poden anar ribetejats, i per dins de la capa, les vores davanteres, poden dur girades de vellut.
Manta: peça llarga de llana, rematada en els dos extrems per flocalls del mateix fill del teixit, cordat.
Quant va doblegada pel mig i cosida en un extrem, formant una cavitat que pot servir com a boljaca o com capucha, se nomena manta de cornaló: sol ser bicolor, porta un cordó o llista vorejant la part doblada i la banda cosida, l’atre extrem du flocalls del fill del teixit.
Manta de mostra: s’utilisa per al lluïment, més estreta que les anteriors, el colorit es més viu i variat i l’encreuat dels fills formen dibuixos menuts en el teixit.
Te la mateixa confecció que la de cornaló, un extrem, el que fa la bossa, està adornat en cordó o llista i l’atre en un floc format per alborsos i borles.
Pot portar-se de diverses maneres, quant se du al muscle la bossa cau per davant i les borles pengen per l’esquena.
La gent la coneix com manta morellana per ser Morella la ciutat on tradicionalment fabriquen este tipo de teixit.
Complents
“Bolsico”: es un saquet de punt de calça, en ornament dborles i cordons.
Es confecciona en llana, cotó o seda, de colors molt vius.
L’encreuat dels fils formen menuts dibuixos.
Servix per a dur diners o atres coses.
Se nuga a la cintura mediant un cordó fet del mateix teixit.
Orfebreria
L’home pot dur al coll rosaris, creus, medalles o relicaris penjats al coll en cadenes o agarrats a la roba en vistoses cintes llaçades.
En la camisa pot posar-se “abrochos”.
Les jupes, jopetins i calçons porten mançanetes.
Les sabates luïxen boniques sivelles d’argent.
